Castejon i Barrios, Antoni

L'Hospitalet 1947 - Barcelona 1988

Fou el primer meteoròleg a donar informació del temps en català per TV, reprenent la línia iniciada pel doctor Eduard Fontserè 50 anys enrere a Ràdio Barcelona. Gran admirador del fundador del Servei Meteorològic de Catalunya fins al punt que li va organitzar un petit homenatge pel febrer de 1988. Castejon es va iniciar en el camp de la meteorologia al llavors Servicio Meteorológico Nacional, on hi va estar per espai de 21 anys fent d'observador a l'oficina de l'aeroport del Prat. El 1978 va entrar al circuit català de TVE gràcies a l'informatiu nocturn que es deia Crònica 2 i des dels seus inicis (1983) va formar part de l'equip de TV3. També va col·laborar en diverses emissores de ràdio: RNE, Ràdio Peninsular, Ràdio 4, Cadena 13, etc. Gràcies a ell la informació meteorològica a la TV va assolir un molt bon nivell, fent divulgació meteorològica amb màxima rigorositat científica. Amb la seva bonhomia i do de relacions públiques va establir molt bones relacions amb els centres territorials de l'Institut Nacional de Meteorologia (Barcelona, del qual estava en excedència, Palma i València) i amb les empreses hidroelèctriques per tal d'aconseguir més i millors dades. Per tal de fer més atractiva la presentació va fer diversos viatges a Anglaterra per aconseguir un receptor d'imatges del satèl·lit meteosat de màxima qualitat. El 16 de gener de 1984 és fita no només per a TV3 Televisió de Catalunya, sinó també per la informació meteorològica: s'inicien els telenotícies de TV3 amb una presentació revolucionària, imatges animades del satèl·lit Metosat i presentació dels mapes meteorològics tal com es fa ara , sense mapes darrera del presentador, fent servir el "croma" o projecció electrònica que el presentador no veu sinó en algun monitor pròxim. La informació meteorològica a TV3 va néixer amb el mateix canal i des del primer informatiu es va tenir la voluntat d'oferir la millor informació meteorològica possible. L'Antoni Castejon va tornar a popularitzar la figura de "l'Home del temps" a la televisió, i ho va fer amb la millor tecnologia disponible. Totes aquestes innovacions avui tan populars les va posar en marxa l'Antoni Castejon. Gràcies a ell, TV3 va ser la primera televisió d'Espanya, i una de les primeres d'Europa a mostrar les imatges del Meteosat en pantalla. Com a anècdota, cal citar que gràcies a l'animació d'imatges del Meteosat va poder identificar uns dels primers "miniciclons" a la Mediterrània (1986), avui dia coneguts com a "medicanes", que després va ésser confirmat i estudiat per meteoròlegs de les Illes Balears.

La nit de l'1 al 2 d'octubre de 1986, una nit tempestuosa i amb forts ruixats a tota l'àrea dels països catalans, l'Antoni va veure al receptor de satèl·lit recentment instal·lat, una formació nuvolosa estranya i potent que s'estava aproximant a la ciutat de Palma i va voler dir-ne alguna cosa al noticiari del vespre. Per a intercanviar opinió, es va posar en contacte telefònic amb l'oficina meteorològica de l'aeroport de Palma. Poc es va poder aclarir, perquè a l'oficina de l'aeroport de Palma encara no hi havia receptor d'imatges de satèl·lit, però va quedar oberta la sospita que podria tractar-se d'un petit cicló. Dues hores després del telenotícies, el minicicló, que això era, va arribar a Palma. Al noticiari de migdia de l'endemà es podien veure les destrosses que el minicicló havia produït a Palma i Antoni Castejon va donar compte que el Centre Meteorològic a les Balears havia qualificat el fenomen com un cicló quasi-tropical.

L'èxit de la secció era assegurat. Ben aviat, amb l'augment d'edicions de telenotícies al vespre i caps de setmana el va acompanyar l'Aldred Rodríguez Picó, amb experiència contrastada a la ràdio. El zel que tenia Castejon pel cientifisme de la informació meteorològica el va portar a negar-se a presentar el famós espai dedicat al "sant del dia" d'aquells primers telenoticies de TV3 que presentava en Salvador Alsius. Pel mateix motiu, i amb el lema de fer ciència senzilla però mai ciència barata, va establir bones relacions amb el departament de Física de l'Aire de la Universitat de Barcelona, d'on es va assortir d'homes del temps quan va caldre ampliar la plantilla: Eliseu Vilaclara i Tomàs Molina. Gran comunicador, era conegut popularment com a "mister maregassa", ja que va popularitzar el vocabulari meteorològic català escrit pel doctor Fontserè l'any 1948. Acostumats als "Nubes y claros con chubascos dispersos" va causar gran impacte algunes paraules avui ben normals: maregassa, calamarsa, clarianes, tamborinades, etc. La tarda d'un 4 de juliol de 1988, amb 41 anys, poc després d'haver presentat el telenotícies migdia, un sobtat infart va acabar amb la seva vida prematurament.

novembre-2007