Ramon Jardí Borràs



Ramon Jardí Borràs va néixer a Tivissa el 13 de novembre de 1881 i va morir a Barcelona el 5 de juny de 1972, amb 90 anys, gairebé un segle dedicat a la ciència i considerat un dels científics més intel.ligents i brillants de la seva època juntament amb els doctors Pòlit i Terradas. Físic. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts (1914), fou professor de l'escola d'Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Autor d'unes 30 publicacions. Fou membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (1926-31). Amb motiu de la inauguració del servei de prediccions meteorològiques per ràdio Barcelona E.A.J. 1, l'any 1927 va radiar una conferència: "El vapor d'aigua dins l'atmosfera". El doctor Ramon Jardí fou home de sòlida formació científica i dotat de gran habilitat manual per a la petita mecànica, de tal manera que el doctor Terradas deia “Jardí tiene un cerebro en cada dedo”. Fou un inseparable col·laborador dels més coneguts doctors Terradas i Fontserè, els quals probablement no haurien pogut lluir tant sense la feina, sovint anònima, del doctor Jardí. Fou uns dels 3 físics que van entendre la teoria de la relativitat quan Einstein va venir a Barcelona, de tal manera que la Enciclopèdia Espasa li va encarregar l'excel·lent article que representa el primer en español sobre el tema i que encara se sol atribuir a Terradas. En el camp de la instrumentació, la seva gran habilitat manual el va portar a inventar i posar en marxa diversos aparells. Va modificar l'anemògraf d'intensitats Bourdon que no donava els resultats pretesos, prenent el nom Bourdon-Jardí i que ha funcionat perfectament fins als nostres dies, ensenyant-nos excel·lents registres del les marinades i les llevantades a l'Observatori Fabra. Va posar en marxa el famós rellotge Billeter. Va ésser l'encarregat del laboratori d'aparells, instal·lació telegràfica, receptors de ràdio, etc. del Servei Meteorològic de Catalunya, feina vital pels bons resultats obtinguts per aquella modèlica institució. Va intervenir decisivament en el muntatge i ajustament de gran part dels aparells de l'Observatori Fabra, del Turó de l'Home, del de Sant Jeroni de Montserrat, del laboratori de la Universitat, etc, sense escatimar ni temps ni esforços ni entusiasme. I deixem pel final el disseny del cèlebre pluviògraf d'intensitats que va ésser conegut arreu del món meteorològic.

UN PLUVIÒGRAF DE DIFUSIÓ INTERNACIONAL


L'origen d'aquest enginyós aparell rau en el mateix fet del règim pluviomètric de Catalunya. Feia ben poc que havia estat creat el Servei, quan el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, en una conversa tinguda amb Fontserè, s'interessà per la intensitat d'un fort aiguat que feia pocs dies s'havia produït. Fontserè, amb l'efectivitat que li era característica,encarregà al doctor Jardí l'estudi d'un model de pluviògraf d'intensitats per tal de poder atendre el suggeriment del President. Poc després, el mateix any 1921, ja funcionava el Pluviògraf d'intensitats del doctor Jardí, model del Servei Meteorològic de Catalunya, més endavant construït en sèrie per les prestigioses cases Richard de París i Casella de Londres. La qüestió és que el primer registre interessant va ésser pel febrer de 1922. Durant 5 anys va estar en funcionament el prototipus, amb excel·lents resultats, publicats en una memòria de Secció de Ciències de l'I.E.C l'any 1927 a despeses de la Institució Patxot. A partir del juny de 1927 van entrar en funcionament els dos pluviògrafs Richard-Jardí, construïts per la prestigiada casa J. Richard de París, que n'havia donats dos a la Diputació Provincial de Barcelona, un pel Servei Meteorològic de Catalunya i l'altra per l'Observatori Fabra. Malauradament tots sabem quin va ésser el tràgic final del Servei i tots els seus bens. Per tant només ha sobreviscut, que se sàpiga, el del Fabra, Així doncs gràcies al doctor Jardí i al Servei, però sobretot gràcies a la permanent activitat de l'Observatori Fabra, podem assegurar que Barcelona disposa de la sèrie d'intensitats quasi-instantànies de pluja més llarga del món. Paradoxalment però, durant més de 50 anys aquesta sèrie de dades només es va usar per tal de conèixer les valors màximes mensuals i anuals de la intensitat de la precipitació. No va ésser fins l'any 1980, quan sota la direcció del catedràtic de Física de l'Aire de la Universitat de Barcelona, doctor Manuel Puigcerver es van iniciar estudis estadístics detallats, que han proporcionat una informació climatològica de la intensitat de la pluja única al món i amb moltes aplicacions pràctiques: radiocomunicacions, enginyeria civil, erosió de sols, etc. Aquests estudis foren acollits amb força interès per part de la comunitat meteorològica i sobretot pels enginyers encarregats dels sistemes de clavegueram i dels enginyers de telecomunicació especialitzats en enllaços de microones a freqüències superiors als 10 Ghz.




Desembre 2010 joan@arus.cat

Més informació:

Llibre homenatge al Dr. Jardí. Camps,Escoda i Massons. Ajuntament Tivissa. 1993

Llibre de les III Jornades Eduard Fontserè. ACAM. 1997





ics4" ALIGN=LEFT WIDTH=567 HEIGHT=469 BORDER=0>