Francesc Salvà i Campillo
Barcelona 1751-1828
Metge, físic, meteoròleg, professor, divulgador científic, investigador i inventor. Va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1751. El seu pare era metge de l'Hospital General de la ciutat i la seva mare pertanyia a una família acomodada. Estudià medicina a València, Osca i Toulouse. Pel que fa a la medicina, cal presentar-lo com a defensor de la inoculació i la vacunació contra la verola, però més que com a metge, Salvà és famós com a físic essent un dels pioners de la telegrafia elèctrica inventant el primer telègraf elèctric l'any 1795, primícia que fou reconeguda per Marconi 106 anys després! La seva anomenada com a investigador reposa sobre camps tan variats com les experiències sobre navegació aerostàtica (1784), l'invent d'un telègraf elèctric (1795), la previsió de la telegrafia sense fils (1796) o l'estudi de la navegació submarina (1800), inventant un Vaixell-Peix, mig segle abans que Monturiol, encara que no va poder solucionar el problema del subministrament d'aire a l'interior del vehicle submarí. I ja en el camp de la meteorologia inicia les seves anotacions meteorològiques l'1 de gener de 1780, essent la sèrie meteorològica diària i sistemàtica més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa per la qual cosa el podem rebatejar com "avi" de la meteorologia catalana i española.
En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició ("Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada mujer del lugar de Llerona" (1779), en pro de la inoculació antivariolosa i més tard de la vacuna, i en general de la higiene i la salubritat pública. Per a una medicina "pràctica", fou l'impulsor de la difícil creació de la càtedra de clínica a Barcelona, de la qual fou el primer titular, i membre (1773) i finalment degà de l'Acadèmia de Medicina pràctica. Es mantingué independent contra els oficialistes, en dures polèmiques contra el cirurgians castrenses, i propugnà una autonomia universitària. L'aurèola dels guardons obtinguts a l'estranger (Societat de Medicina de París), la clientela de personatges il·lustres -d'on el seu renom de metge de prínceps i príncep de metges, no afebliren la seva integritat professional: una constant dedicació a l'Hospital de Pobres, les seves inquietuds socials (lactància, salut dels treballadors), la permanència a Barcelona durant el període francès 1808-13, on col·laborà amb l'ocupant, i la mateixa actitud, a despit de la seva edat, durant la febre groga de 1821-23 i el setge i bombardeig de la ciutat. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències barcelonina, a més de moltes altres, i director de la seva secció d'electricitat.
En el camp de la meteorologia inicia les seves anotacions meteorològiques l'1 de gener de 1780 i a partir de l'1 d'octubre de 1792 quan va aparèixer el primer número del Diari de Barcelona i en la seva portada, sota l'escut de la ciutat, cada dia s'hi publicava una tauleta amb dades meteorològiques proporcionades per Salvà, en un format que continuaria fins al 6 de febrer de 1812. Fou capdavanter i assidu col·laborador de la premsa ("Diari de Barcelona", "Diario de Madrid", "Memorial Literario"). Des del 1780 fins el 1827 va fer observacions diàriament des de la seva casa del carrer de Petritxol 11, amb una difusió continuada a la premsa a través del popular Brusi o Diari de Barcelona, constituint la sèrie instrumental més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa. Hi ha pocs dubtes sobre la rigorositat del treball de Salvà com ho proven els diversos escrits apareguts al Brusi on detallava els aspectes de les seves observacions. La sèrie de dades d'en Salvà és molt rica, ja que consta de diverses variables 3 cops al dia: temperatura, pressió, direcció del vent, estat del cel, fenòmens especials (glaçada, llamps, llampecs, aurores boreals, terratrèmols, halos, eclipsis, etc) i precipitació i evaporació. Va treballar sense interrupció fins poc abans de la seva mort, formant col·legues i deixebles que podien continuar la seva empresa (Vieta, Yáñez,etc.) El material amb totes les dades meteorològiques manuscrites originals s'ha conservat a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
La seva bibliografia és extensa i comprèn, impresos o inèdits, treballs sobre tots els temes citats, a més dels resultants de la seva docència, així com traduccions d'obres, mèdiques o químiques, contemporànies, etc. Va començar la seva obra de divulgació científica el 1773 amb el seu primer escrit, «Comentarios de Van Swieten a los aforismos de Boerhaave sobre el conocimiento y curación de las enfermedades» Després no va deixar de publicar al llarg de tota la seva vida. En 1795 va presentar davant la Real Acadèmia de Ciències Naturals i Art de Barcelona la seva primera memòria dedicada a "La electricidad aplicada a la telegrafía", on de forma senzilla, Salvà va plantar les bases de la telegrafía elèctrica, fins i tot avançant aspectes sobre la telegrafía sense fils o els cables submarins.
Va morir el 13 de febrer de 1828 d'una malaltia cerebral. A més de les obres sobre les seves investigacions, aquest eminent científic va deixar com llegat una biblioteca en la càtedra de clínica amb més de mil cinc-cents volums de temes mèdics. Va cedir el cos per a l'ensenyament de la Medicina. Acomplint la seva última voluntat se li va extreure el cor, el qual es troba en una urna, al costat dels seus llibres en la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona.
novembre 2009