Miquel Ballester i Cruelleshttps://docs.google.com/File?id=ddg6rk59_1272zrkts34_b

 

Miquel Ballester i Cruelles, doctor en ciències físiques, meteoròleg i catedràtic universitari de meteorologia, va morir a Sóller (Mallorca), la seva vila natal, el 8 de novembre de 2008, amb vuitanta-nou anys.  Va estudiar física i meteorologia a les Universitats de Barcelona i de Madrid, on es va graduar. Amplià estudis a Cambridge (Anglaterra) on fou "Guest of Honour" del Caius and Gondville College. Investigà al Consell Superior d'Investigacions Científiques (Patronats "Alfonso el Sabio" i "Juan de la Cierva", Madrid). Dirigí el laboratori de Física Atmosfèrica de l'Institut Nacional de tècnica Aerospacial "Esteban Terradas". Dirigí la secció "Amèrica LLatina" a l'Orgnització Meteorològica Mundial (Ginebra). Aquesta OMM li delegà la seva representació a Centroamèrica, Nacions Unides (New York) i Comissió Econòmica per Amèrica Llatina. Ha estat catedràtic director del Departament de Física de la Terra i del Cosmos a la Universitat de les Illes Balears. Catedràtic director del Departament de Física de l'Aire i Geofísica de la Universitat Complutense de Madrid, fins a la seva jubilació, quan és nomenat professor emèrit de la mateixa. Va ocupar els més alts càrrecs dins l'antic Sevicio Meteorològico Nacional: inspector general, cap de l'oficina central, subdirector, director de l'antic Instituto Nacional de Meteorología (aleshores òrgan del SMN dedicat exclusivament a la docència i a la investigació) i delegat o representant d'Espanya a reunions internacionals. Co-fundador i membre del Consell del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Termini Mitjà de Reading. Co-fundador i col·laborador de l'escola Internacional de Meteorologia mediterrània a Erice, Itàlia. Membre d'honor de l'Estudi General Lul·lià. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

 



UNIVERSITAT

 

https://docs.google.com/File?id=ddg6rk59_128v9w2f22z_bEl 1977 el nomenaren professor agregat numerari de meteorologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i poc després Ballester va portar a les Illes Balears l’ensenyament superior de la meteorologia. El 4 de novembre de 1978 va ésser l’encarregat de dictar la lliçó inaugural del curs i de la nova universitat amb el títol “La meteorologia, una Física del Aire”. Aquells anys s’estava gestant la creació d’un centre d’estudis mediterranis que aglutinés i projectés la feina feta per Fontserè primerament i Josep Maria Jansà després. Ballester tenia l’ambició d’erigir-lo a Palma, a cavall entre la universitat i el Servei Meteorològic però els seus esforços no reeixiren mai tot i que arribà a ésser batejat i tot, “Centro de Estudios de la Meteorología del Mediterraneo Occidental”, CEMMO, amb el suport de l’OMM.  Els qui llavors eren joves meteoròlegs com Agustí Jansà i Climent Ramis, entre altres, li donàrem suport mentre treballaven, tutelats per ell, en qüestions de meteorologia mediterrània. Sota el seu mestratge Ramis i Jansà iniciaren els treballs de recerca de les causes meteorològiques de les “rissagues”, adreçant-los a l’estudi de les ones gravitatòries. Dirigí, entre altres, la tesi doctoral d'Agustí Jansà, titulada "Inestabilidad baroclina y Ciclogénesis en el Mediterráneo Occidental” defensada l’any 1978 i publicada per l’INM l'any 1988, com la publicació A-133. El 1993, per exemple, va publicar un llibre interessant, “Meteorología o Física del Aire” (Editorial EUDEMA), títol que recorda el de la conferència del 1978, i que, en paraules de Javier Martín Vide, és “una petita joia de la bibliografia meteorològica espanyola”.

 

 

 

Ha contribuït a l'estudi de la vorticitat, desenvolupant l'aproximació de Sutcliffe-Ballester, demostrant que no són estrictament necessàries les restriccions usades per Sutcliffe per arribar a l’esmentada aproximació:

https://docs.google.com/File?id=ddg6rk59_129dgggzf8k_b

“La ecuación de vorticidad en modelos atmosféricos (Simplificaión de Sutcliffe)” n’és la publicació on ho demostra i publicada l’any 1974 a la I Asamblea Nacional de Geodesia y Geofísica.

 

BARCELONA i ACAM

 

La seva vinculació amb Barcelona és gran, professional, familiar i vocacional. Feia molts anys que Miquel Ballester mantenia contactes amb l’Associació Catalana de Meteorologia (ACAM). L’any 1997 va ser convidat a les III Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, l'aplec anual que organitza l’ACAM. En aquella ocasió va llegir-hi una ponència, titulada “Meteorologia: del determinisme al caos”. Un tema, el del caos, que l’apassionava i que va tractar amb el rigor i amenitat que el caracteritzaven i amb aquell entusiasme que era capaç de transmetre i d'encomanar a l’audiència que l’escoltava. Des de llavors Miquel Ballester van estrènyer encara més els lligams amb l'ACAM, fins que l’any 2000 va entrar a formar part de la Junta, com a vocal de les Illes Balears. Durant tots aquests anys, malgrat l'edat, va mantenir-se ben actiu i, sempre que podia, feia cap a Barcelona per assistir a les assemblees de l’ACAM i a les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, compromisos familiars i musicals a banda.  La seva gran passió, a banda la ciència meteorològica, era la música. Tot i l’edat, l'any 2008 havia enviat a la convocatòria de premis de l'ACAM un treball agosarat i modern: “Solitons de Rossby, modons en meteorologia i física del plasma”. Dins els actes de lliurament dels premis, l’ACAM va considerar oportú d'atorgar-li un premi de reconeixement a la seva llarga trajectòria de meteoròleg. Per motius de salut no va poder assistir al lliurament del premi que li vàrem enviar a casa. Tots els que varen coincidir amb ell a les Jornades el recordaran fàcilment, sempre amb capellet i corbata de llacet, era un veritable dandi.

 

maig 2009

joan@arus.cat