Miquel Ballester i Cruelles
Miquel Ballester
i Cruelles, doctor en ciències
físiques, meteoròleg i catedràtic universitari de meteorologia, va morir a Sóller
(Mallorca), la seva vila
natal, el 8 de novembre de 2008, amb
vuitanta-nou anys. Va
estudiar física i meteorologia a les Universitats de Barcelona i de Madrid, on
es va graduar. Amplià estudis a Cambridge (Anglaterra) on fou "Guest of
Honour" del Caius and Gondville College. Investigà al Consell Superior d'Investigacions Científiques (Patronats "Alfonso el Sabio" i "Juan de la
Cierva", Madrid). Dirigí el laboratori de Física
Atmosfèrica de l'Institut
Nacional de tècnica Aerospacial
"Esteban Terradas". Dirigí la secció "Amèrica LLatina" a l'Orgnització Meteorològica
Mundial (Ginebra). Aquesta OMM li
delegà la seva representació a Centroamèrica, Nacions Unides (New York) i Comissió Econòmica per Amèrica Llatina. Ha estat catedràtic director del Departament de Física de la Terra i del Cosmos a la Universitat de les Illes Balears. Catedràtic
director del Departament de Física de l'Aire i Geofísica de la Universitat
Complutense de Madrid, fins a la seva
jubilació, quan és nomenat professor
emèrit de la mateixa. Va
ocupar els més alts càrrecs dins
l'antic Sevicio Meteorològico Nacional: inspector general, cap de l'oficina central,
subdirector, director de l'antic Instituto Nacional
de Meteorología (aleshores òrgan
del SMN dedicat exclusivament
a la docència i a la investigació)
i delegat o representant d'Espanya a reunions internacionals. Co-fundador i membre
del Consell del Centre Europeu
de Prediccions Meteorològiques
a Termini Mitjà de Reading.
Co-fundador i col·laborador de l'escola
Internacional de Meteorologia mediterrània
a Erice, Itàlia. Membre d'honor de l'Estudi General Lul·lià. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
UNIVERSITAT
El 1977 el nomenaren professor
agregat numerari de meteorologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i poc després Ballester va portar a les Illes Balears l’ensenyament superior de la meteorologia.
El 4 de novembre de 1978 va ésser
l’encarregat de dictar la lliçó
inaugural del curs i de la nova universitat
amb el títol “La meteorologia, una Física del Aire”. Aquells
anys s’estava gestant la creació d’un centre d’estudis mediterranis que aglutinés i projectés la feina feta per Fontserè primerament i Josep Maria Jansà després.
Ballester tenia l’ambició d’erigir-lo
a Palma, a cavall entre la universitat
i el Servei Meteorològic però els seus
esforços no reeixiren mai tot i que arribà
a ésser batejat i tot, “Centro de Estudios de la Meteorología del Mediterraneo Occidental”, CEMMO, amb
el suport de l’OMM. Els qui llavors eren joves meteoròlegs com Agustí Jansà i Climent Ramis, entre altres, li donàrem
suport mentre treballaven, tutelats per ell, en qüestions de meteorologia mediterrània. Sota
el seu mestratge Ramis i Jansà iniciaren els treballs de recerca de les
causes meteorològiques de les “rissagues”,
adreçant-los a l’estudi de
les ones gravitatòries.
Dirigí, entre altres, la tesi
doctoral d'Agustí Jansà,
titulada "Inestabilidad baroclina y Ciclogénesis en el Mediterráneo Occidental” defensada l’any 1978 i publicada per
l’INM l'any 1988, com la publicació A-133. El 1993,
per exemple, va publicar un llibre
interessant, “Meteorología o Física del Aire”
(Editorial EUDEMA), títol que recorda
el de la conferència del 1978, i que, en paraules de Javier Martín Vide, és “una petita joia de la bibliografia meteorològica espanyola”.
Ha contribuït a l'estudi de la vorticitat, desenvolupant l'aproximació de Sutcliffe-Ballester,
demostrant que no són estrictament necessàries les restriccions usades per Sutcliffe per arribar a l’esmentada
aproximació:
“La ecuación de vorticidad en modelos atmosféricos (Simplificaión
de Sutcliffe)” n’és la publicació on ho
demostra i publicada l’any
1974 a la I Asamblea Nacional de Geodesia y Geofísica.
BARCELONA i ACAM
La seva vinculació
amb Barcelona és gran, professional, familiar i vocacional. Feia
molts anys que Miquel
Ballester mantenia contactes amb
l’Associació Catalana de Meteorologia
(ACAM). L’any 1997 va ser convidat
a les III Jornades de Meteorologia
Eduard Fontserè, l'aplec anual que organitza l’ACAM. En aquella ocasió va llegir-hi una ponència, titulada
“Meteorologia: del determinisme
al caos”. Un tema, el del caos, que l’apassionava i
que va tractar amb el rigor
i amenitat que el caracteritzaven
i amb aquell entusiasme que
era capaç de transmetre i d'encomanar a l’audiència que l’escoltava. Des de llavors
Miquel Ballester van estrènyer encara més els lligams
amb l'ACAM, fins que l’any 2000 va entrar a
formar part de la Junta, com
a vocal de les Illes Balears. Durant tots aquests anys,
malgrat l'edat, va mantenir-se ben actiu i, sempre que podia, feia cap a Barcelona per assistir a les assemblees de l’ACAM i a les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, compromisos familiars i
musicals a banda. La seva
gran passió, a banda la ciència
meteorològica, era la música. Tot
i l’edat, l'any 2008 havia enviat a la convocatòria de premis de l'ACAM un treball agosarat i modern: “Solitons de Rossby, modons en meteorologia i física
del plasma”. Dins els actes de lliurament dels premis, l’ACAM
va considerar oportú d'atorgar-li
un premi de reconeixement a
la seva llarga trajectòria de meteoròleg. Per motius de salut no va poder assistir al lliurament del premi que li vàrem
enviar a casa. Tots els que varen coincidir amb ell a les Jornades
el recordaran fàcilment, sempre amb capellet
i corbata de llacet, era un veritable
dandi.
maig
2009
joan@arus.cat